4 de septiembre de 2010

Homenatge al 86º Aniversari del Naixement de Vicent Andrés i Estellés

Hui 4 de Setembre, fa 86 anys del naixement d'un dels poetes valencians més importants del segle XX.

Vicent Andrés i Estellés, natural de Burjassot, va estudiar periodisme a Madrid, i va treballar en el diari Las Provincias, del qual va ser redactor en cap fins al 1978, any en que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'any 1984 rep el Premi de les Lletres Valencianes. El 1994 va rebre la Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura a títol pòstum. Va morir el 27 de Març de 1993 a València.


Vicent Andrés i Estellés, es un dels més grans poetes en llengua valenciana del segle XX, té una obra diversa i molt extensa. Encara que és més coneguda la seva poesia, també va escriure novel.les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seva obra són la mort i el sexe, i sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe, i fins i tot vulgar.

Des de Joves Socialistes de Paterna volem retre un petit homenatge a aquesta gran figura de la cultura valenciana. Per això hem triat el poema "Assumiràs la veu d'un poble" que forma part del poemari Llibre de meravelles (1971).


Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.



I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.



No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.



Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.



No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d'antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.



Potser et maten o potser

se'n riguen, potser et delaten;

tot això son banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sino s'és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

0 comentarios :

Publicar un comentario

No serán admitidos comentarios ofensivos. Puedes opinar con libertad, pero sin faltar al respeto.