17 de abril de 2010

Per la memòria de Enric Palau I Salvador


El pasat 15 d´abril, Trobades Paterna organitzà un acte per la memòria de Enric Palau i Salvador, en el que col.laborarem Joves Socialistes de Paterna. El ponent va ser Alfons Llorens, que ens parlà sobre la vida de Enrique Palau i Salvador.


Enrique Palau i Salvador va ser un demócrata convençut i un compromés republicà. Començà a militar al PSOE el Juny de 1931. Sent l’únic oficial del cos de telègrafs, li arribà l’anomenament de director (encara que ell preferia el terme ‘delegat’), després que el fundador i director de Ràdio Valencia, Enric Valor, va ser detingut per les forces de la República.

Enrique Palau va fundar i dirigir una acadèmia per a formar a aquelles persones que no tenien l´opció d´accedir a estudis universitaris. A més, va ser membre de la masonería, com tants altres companys de l’època. Quan va ser anomenat ‘delegat’ de Ràdio Valencia, el seus objectius varen ser: asegurar la presencia institucional de la República, emetre a pesar dels bombardejos, portar una administració neta, ... entre altes coses; i destaquem que els complí.

Cal destacar d’aquesta magnífica persona que, com lluitador per la llibertat i per un món millor, va amagar i ajudar a diverses persones de dretes (un cura, un simpatitzant franquista,...) a fugir d’Espanya quan tingueren problemes. Una de les persones que va intentar ajudar, va ser l’Enric Valor. Palau va intervindre per a evitar la execcució de Valor.

El 29 de Març de 1939, la tercera companyia de propaganda franquista va arribar a València i Enric Valor tornà a ser director de la ràdio. Sánchez Bella y Vicent Escrivà es varen encarregar de ‘netejar’ la ràdio. Enrique Palau va ser empresonat i l’Enric Valor no va ser capaç de presta-li ajuda ni defender’l.
La sentencia del Consell de Guerra (Tribunal Militar de Franco) va condemnar a mort, a l’oblit civil i al pagament de delictes.

L’Enrique Palau va morir al 47 anys, rodejat dels seus familiars, després que li enviaren a casa per la seua enfermetat, i havent-li denegat la llibertat condicional entre altres coses (també li van excloure del racionament).
Deixà dos fills, Enric, de 18 anys (detingut al mateix temps que son pare al tranvia), i Pep, de 5 anys (que va haver d’exiliar-se a Occitània).
Alfons, el ponent, va acabar la xarrada amb una carta molt emotiva que li va escriure l’Enrique Palau i Salvador al seu fill Pep abans de morir. En aquesta carta Palau li deia al seu fill que perdonara i que oblidara, que no fera cas al que digueren d’ell.

Enrique Palau i Salvador va ser fidel al seus principis, al poble. Va defendre això en el que creia. I, encara que va ser soterrat a una fosa comú, que hagueren de pasar 67 anys per a que Ràdio Valencia li reconeguera com a director de l’emisora i que el Partit Socialista no l’ha reconegut, va ser una persona fascinant. Lluità per la llibertat, per la democracia, per la República.

2 comentarios :

  1. muy interesante y emotiva!! La verdad que Enric fue un hombre digno de recordar, ya no solo por la defensa de la Republica, sino por la defensa de la vida de cualquier persona.

    Que simpática la nuera con su ramo de flores :)

    ResponderEliminar
  2. yo casi lloro al final, cuando se estaba leyendo la carta. Porque, además de ser superemotiva, tenía delante a la nuera y al resto de la familia, que estaba la mauoría de ell@s, lloranfo!! XD personalmente, me encantó.

    ResponderEliminar

No serán admitidos comentarios ofensivos. Puedes opinar con libertad, pero sin faltar al respeto.